Diumenge, 25 de Juny de 2017
El Pla de Santa Maria El Pla de Santa Maria
Alt Camp
Xarxa municipal
 
 
Ajuntament
Alcaldia
Informació
Grups municipals
Òrgans de govern
e-BOP
Informació al contribuent
Pla d´Acció Municipal
Beques per a estudis universitaris
Diputació de Tarragona Subvencions concedides
Convocatòria de subvencions per a activitats esportives i de lleure
 
Informació general
Entitats i associacions
Centres de culte
Educació
Deixalleria municipal
Local social
Oficina de turisme
Seguretat i sanitat
Serveis subministrament
Transports públics
Decidim reciclar
Escola de música municipal
 

 
  
Conèixer

  Història
 
LA HISTÒRIA DEL PLA

El lloc ocupat pel Pla de Santa Maria, formà part originàriament del terme del Castell de Cabra. Era poblat a mitjan segle XII quan ja existia l’església de Santa Maria, motiu pel qual el poble fou anomenat també, Santa Maria del Pla, tot i que el 1178 rebia el nom de Pla de Cabra. Aquest nom en una o altre de les variants acabà imposant-se a l’oficial de Villalba El rei Alfons I donà a Berenguer de Vilafranca Locum Illum Santae Mariae perquè hi fundés i repoblés el poble.

La construcció de l’església romànica a la fi del segle XII demostra que el poble va conèixer un important creixement. Al segle XIII va tenir diverses topades per problemes d’aigua amb Valls. El 1254 l’arquebisbe Benet de Rocabertí marcà els límits del terme. El 1264 Bertran de Vilafranca cedia a la mitra el lloc i el terme del Pla que passà a ser una senyoria compartida entre l’arquebisbe i el rei. El Pla on al segle XIV ja es documentaven jueus i sarraïns, fou un dels membres més actius de la comuna, sent la primera vila que protestà pel repartiment ordenat per l’arquebisbe Rodrigo Tello per a finançar les obres de fortificació de Tarragona. Durant la guerra civil catalana, El Pla es mantingué al servei de la Generalitat en desacord del seu senyor l’arquebisbe Pero de Urrea.

Durant la guerra dels Segadors és mostrà en un primer moment fidel als castellans. En canvi, el 1642, el marqués d’Hinojosa, cap d’una columna castellana, féu assetjar l’església, degollà els seus 40 defensors i va permetre a les seves tropes el saqueig i l’incendi del temple i les cases del raval del poble.

A finals del segle XVIII, es va construir l’església parroquial de Santa Maria, magnífic exemple d’estil barroc amb façana decorada i un gran campanar de planta quadrada i torrassa octogonal amb balustres. Des del 1808 el seu sometent participà activament en les campanyes contra els francesos. A mitjan segle XIX disposava de presó i escola. Tenia una fàbrica d’aiguardent i produïa essencialment cereals, vi, oli i avellanes.

 

 
L'ESGLESIA VELLA

A la plaça de Sant Ramon es troba la magnífica església romànica de Sant Ramon, un dels exemplars romànics més interessants de la comarca.

Inicialment dedicada a Santa Maria , a mitjan segle XIX el temple adquirí l’actual advocació a Sant Ramon de Penyafort. Molt possiblement fou construïda al començament del segle XIII, amb l’estructura actual de creu llatina. La volta és apuntada i damunt el creuer s’aixeca un cimbori vuitavat. Cal destacar la sòbria portalada bellament esculpida amb vuit columnes per banda i capitells ornamentats, a la llinda hi ha la Mare de Déu de la Llet, amb els Reis d’Orient a l’esquerra i l’Anunciació a la dreta. Té també una notable rosassa a la façana de ponent. Les mènsules presenten una gran varietat de motius decoratius.

Al segle XVIII, durant les disputes per la construcció de la nova església, part de l’edifici, el cimbori original i trossos de l’absis, foren desmuntats, la qual cosa provocà un enfrontament entre els veïns que volien enderrocar la vella església per aprofitar-ne els materials (Gavatxos) i els que volien fer-la de nova planta tot respectant l’anterior (Marrocs), que afortunadament s’imposaren.

A la fi del segle XVIII foren reconstruïdes les parts malmeses. L’any 1951 el temple fou declarat "Monumento Histórico Artístico Nacional" i a la segona meitat dels 60 s’ emprengué una primera restauració i l’enderroc de les construccions dels voltants per aïllar totalment l’església. El 1986 s’acabà una altra restauració fruit de la col·laboració entre la Generalitat i la Diputació. Actualment és oberta al culte cada 2n. diumenge del mes i és pot visitar tots els dies de l’any.

 

 
EL DESENVOLUPAMENT URBÀ

El poble del Pla va néixer a partir d’un agrupament de cases al voltant del carrer de La Vila (actualment Carrer Major) tancat per diversos portals que feien de portes a la muralla formada per les mateixes cases.

Durant el segle XVIII el poble anà creixent i es desenvolupà per la part sud.

A principis del segle XX és va construir la colònia del Poble Nou a tocar de la fàbrica tèxtil, també, promogut per "La Societat" de pagesos, es van urbanitzar els terrenys entre el celler, la carretera de Valls i la carretera de Vila-rodona anomenats Els Patis.

L’any 1966 s’enderrocà el convent de les monges annex a l’Església de Sant Ramon i posteriorment es reordenà la plaça i els carrers del voltant. A partir de la dècada dels anys 70, diverses urbanitzacions com L’Hort del Canal, Les Escoles, El Camí d’Alió, entre d’altres s’han anat edificant i creant noves vivendes àmplies i confortables. Hi ha el projecte de la construcció de nous habitatges de protecció oficial a la Parada de la Marquesa, així com de l’ordenació urbanística dels carrers de l’Horta amb la prolongació del passeig del Pla i el carrer Tarragona.

 

 
Conèixer
Història
Llocs d'interès
Rutes
Col·lecció Villalba
Xarxes socials
Planol (carrerer)
 
Serveis
Contacta
Cerca al web
 

Servei ofert per OASI